A principis de curs, des d’aquest blog us vam anunciar el canvi de direcció de l’escola motivat per la marxa del fins aleshores director, Joan Giralt, al Departament d’Educació. En aquell moment, l’equip de Joan Giralt, format per Irene Blanes com a cap d’estudis i Isabel Tendero com a secretària, va decidir tirar endavant i continuar la tasca engegada, amb M. Pilar Esteller com a directora provisional, mentre s’esperava la publicació del concurs per seleccionar un nou director o directora del centre per als pròxims quatre anys.

Quan, a primers d’any, es va convocar aquest concurs, l’equip provisional va valorar la possibilitat de presentar-s’hi. I, finalment, van optar per «tirar-se a la piscina i mullar-se», segons les seves pròpies paraules. Així va començar un procés de selecció, prou llarg i complex, en què la candidata a directora, M. Pilar Esteller, va haver de defensar un nou projecte de direcció per al centre. Un cop superat, es va fixar que el nou equip començaria el seu mandat l’1 de juliol. A dia d’avui, doncs, M. Pilar Esteller és ja la directora oficial de la Pegaso, Irene Blanes torna a ser cap d’estudis, mentre que Eli Gutés, especialista en TIC de l’escola, agafa el relleu de la secretaria.

Són molts canvis en poc temps, i són canvis que s’afegeixen al ritme ja prou trepidant d’una escola gran com la nostra, per la qual cosa l’equip d’El Pegàs hem cregut convenient seure i parlar una estona amb la M. Pilar, la Irene i l’Eli perquè ens expliquin quins són els seus reptes i objectius de cara als pròxims quatre cursos.

Entrevista a l'equip directiu

—El novembre del 2009, la M. Pilar va ocupar el càrrec que deixava vacant en Joan Giralt, en principi provisionalment...

M. Pilar: Jo no havia pensat mai de la vida a ser directora, ni quan en Joan va marxar, perquè hi havia gent amb més experiència. Però algú havia d’ocupar la vacant mentre no sortia el concurs de direcció, i com que ningú ho volia fer, vaig decidir agafar-ho jo provisionalment, pensant que quan sortís el concurs de direcció, algú altre s’hi presentaria.

—Què és el que et va fer canviar d’opinió?

M. Pilar: Al gener va sortir el concurs, i ningú es volia presentar a la direcció. La situació era complicada, perquè si no sortia ningú ens arriscàvem que el Departament imposés un director o directora «a dit», o que obligués la cap d’estudis a agafar el càrrec, o fins i tot que portés algú de fora, potser amb experiència però que no conegués el centre. La Irene havia iniciat una línia com a cap d’estudis i era una llàstima deixar-ho perdre. Per això vaig decidir  presentar-m’hi, i així li ho vaig fer saber a la Irene, però amb una condició: que ella continués com a cap d’estudis.
 
De vegades, t’has de mullar pel que creus que és bo, per no provocar un trencament o un moment d’incertesa, i en aquell moment jo m’havia de mullar per l’escola on treballo des de fa 21 anys, que conec bé, i per on he vist passar diferents equips directius. I un cop presa la decisió, ho he fet molt a gust i no me’n penedeixo.

—I tu, Irene, què hi vas dir, davant la decisió de la Pilar?

Irene: Li vaig demanar que m’ho deixés pensar, però vaig dir que sí. La Isabel Tendero no va voler continuar quatre anys més, i per això li ho vam proposar a l’Eli.

M.Pilar: L’Eli és una persona molt vàlida, jove, dinàmica, i que té uns recursos que poden ser molt útils: domina les TIC, i això pot ser de gran ajuda a la secretaria.

—Com veieu el claustre de l’escola?

M.Pilar: La gran sort d’aquesta escola és que, malgrat ser tan gran, no hi ha bàndols enfrontats, hi ha un equip gran i heterogeni però que treballa en bona sintonia. El paper del director ?en aquest cas jo? no és el més important, el més important és el del cap d’estudis, la Irene. La Irene és molt bona, i la seva tasca és vital a l’equip directiu.

—Què ha de fer, doncs, la cap d’estudis en un centre com aquest?

Irene: El gran repte del cap d’estudis és donar cohesió i sentit d’escola a tot el que es fa al centre. En ser una escola tan gran, es treballa molt per cicles, i en aquest sentit he treballat molt per donar unitat i continuïtat entre els cicles, per evitar tenir quatre claustres (un per cicle) dins del centre. Un dels motius per continuar com a cap d’estudis és que encara hi ha molta feina a fer en aquest sentit.

D’altra banda, amb la LOE i el nou decret a Catalunya, s’han introduït canvis curriculars que obliguen a revisar-ho tot, i actualitzar el currículum és una manera interessant de no perdre el nord. És important que s’acabin les programacions anuals, encara que sigui feixuc, perquè és la manera de verticalitzar objectius a través dels cicles i fer que l’avaluació de l’alumnat sigui més objectiva.

—Quins objectius per a l’alumnat us heu proposat al projecte de direcció?

Irene: El nostre objectiu principal és, lògicament, la millora de resultats. I hi posarem tots els esforços, però no és fàcil. Els alumnes han canviat respecte als d’abans, hi ha molta diversitat, han augmentat els nens que requereixen atenció especial i també els que viuen problemàtiques socials greus. I, paral·lelament a això, som una escola amb una matrícula viva bastant elevada (cada mes arriben i marxen de l’escola uns 7 nens), la qual cosa fa canviar la composició dels grups, i modifica per tant l’organització de l’atenció a la diversitat.

Pilar: El paper de les famílies és molt important; cada cop costa més que els nens tinguin uns hàbits adquirits d’estudi, de concentració, de treball a casa, i això s’ha d’aconseguir amb la implicació de les famílies.

—I en relació amb els resultats, com han anat aquest curs les proves de 6è?

Irene: Aquest any han anat molt millor. Els mestres d’anglès estan pletòrics perquè els resultats d’anglès són molt bons, per sobre de la mitjana catalana, la qual cosa ens confirma que els plans experimentals d’anglès que fem a l’escola des de fa anys han donat el seu fruit. També han millorat força els resultats en llengua catalana, que l’any passat van ser molt fluixos, sobretot en expressió escrita. Al llarg d’aquest curs hem dedicat una atenció especial a la llengua catalana, justament perquè vam veure que era el nostre punt dèbil.

—En un context de retallades generals, com penseu afrontar una possible retallada de recursos?

Irene: Sabem que, com a mínim, la plantilla no la tocaran. El curs passat ja ens van retallar mitja persona, i aquest any vam demanar més personal, en una carta que vam adreçar a la cap de Direcció de Centres del Consorci, tenint en compte que una escola de tres línies com aquesta sempre surt perjudicada en comparació amb escoles més petites perquè el nombre de professionals no augmenta de manera proporcional d’acord amb les dimensions de l’escola. En la resposta del Consorci, admeten que és cert que no hi ha aquesta proporcionalitat però diuen que no hi poden fer res, i ens animen a continuar treballant tan bé com ho hem fet fins ara. Aquesta resposta ens va deixar estupefactes, ja us ho podeu imaginar.

—Justament pel fet de tenir una escola gran amb una plantilla de 44 docents, cada any hi ha molt moviment de persones. Quants canvis hi haurà el curs vinent? Com els afrontareu?
Pilar: Cada any hi ha mestres que se’n van i d’altres que arriben, és normal. L’any passat va coincidir que hi va haver quatre jubilacions, i aquest any també hi ha uns quants canvis, especialment al cicle superior, d’on marxen dues tutores de 5è i una de 6è. Per això, en el projecte de direcció vam voler fer èmfasi en els protocols d’acollida dels nous professionals. És important que quan arribin se sentin bens informats per poder treballar amb coherència i il·lusió.

—Què passarà amb les obres pendents del pla quadriennal?

M. Pilar: El pla quadriennal, aprovat a mitjans del 2008, incloïa canviar els sanitaris i les canalitzacions d’aigua, a més de la pintura de l’escola i altres obres que s’han anat fent. Sembla, però, que no es podrà enllestir tot el que estava previst, i el canvi de lavabos i canonades quedarà per fer. La situació és greu perquè les canonades estan en molt mal estat i sovint s’espatllen.

—Com podem pressionar els pares perquè aquestes obres no s’abandonin?

M. Pilar: Els pares hi teniu molt a dir perquè hi ha problemes d’infraestructures que afecten molt directament els vostres fills i filles. Estaria bé que també les famílies féssiu arribar al gerent del Consorci les vostres queixes en relació amb l’estat de les canonades.